Creus de terme de Llucmajor

Creu dĺen Rafil

miquelarte | 10 Marš, 2012 21:38

Amb el nom de la creu d'en Rafil es conegut aquest monument situat al carrer Sant Miquel a la confluència amb el carrer Jaume II (antic carrer de sa Punta). És trobava antigament a l'entreforc dels dos carrers, però degut a les reformes viàries promogudes l'any 1886 pel batle Miquel Verdera fou traslladada al lloc actual i encastada a la paret de C'an Oller, a sa placeta de S'Arraval.

Potser una de les més antigues i belles de les conservades a la vila fou bastida a finals del segle XV, devers l'any 1491 ja que pareix esser que quan la Universitat (Ajuntament) de Llucmajor sol.licitava privilegi de fires per primera vegada s'aixeca aquesta creu.

Es pot afirmar, així i tot en reserves, que possiblement fou bastida per assenyalar, si fa no fa, la fita entre el camp i el codrat a més del senyalitzar juntament amb les creus d'en Batle, des molí d'en Drago, de ses Dones, d'en Blanquer, del camí de Gràcia i la del Santuari de Gràcia el recorregut del camí vell de Gràcia. Actualment sa creu d'en Rafil esta composta pel fust i el capitell de secció octogonal i la creu de tipologia grega de braços rectes amb terminacions en medallons trifoliats. No tenim cap notícia de la graonada original, avui inexistent, que es degué fer malbé amb el trasllat del 1886; possiblement estaria composta per quatre o sis graons octogonals. L'alçada total del monument és de 439 cm i es realitzada en pedra de marès.

La part més bella d'aquest creu és sens dubte el capitell. En ell poden observar dues figures i tres escuts i una decoració vegetal a la base; la resta no es pot apreciar degut a que es troba encastat al mur. La degradació de la pedra d'aquest capitell fa que de les dues figures representades, solament una sigui identificable: Santa Bàrbara, amb la petita torre de tres finestres i un palmó a les mans. Pel que fa als escuts, el central i el de la dreta pertanyen al de Llucmajor (mà amb torxa) que podem considerar com la representació més antiga de l'escut de la vila, fins i tot anterior en més de segle i mig al que figura a l'entrada de l'Ajuntament amb data 1626, mentres que l'altre dur esculpides les tres creus del calvari.

Pel que fa al creuer, trobam a l'anvers a Crist crucificat al centre i quatre medallons, un a cada braç de la creu: el pelicà, a dalt, la resurrecció de Crist al sepulcre, abaix, mentres que la resta de medallons són irreconeixibles degut a les mutilacions . Pel que fa al revers es del tot impossible apreciar-lo degut a que es troba encastat al mur; possiblement hi podríem localitzar la Verge amb el Nin al centre i els símbols dels quatre evangelistes (S. Mateu i l'àngel, S. Marc i el lleó, S. Lluc i el bou, S. Juan i l'àguila.)
Creu d'En Rafil

Possiblement Santa Barbara fou esculpida en el capitell d'aquesta creu per protegir a la vila contra la mort provocada per les tempestes i els llamps. El pare de Barbara manà construir una torre on va tancar a la seva filla per allunyar-la dels seus pretendents; la torre tenia dues finestres y Bàrbara va convèncer als picapedres perquè afegissin una tercera finestra; també va aconseguir que un capellà disfressat de metge li donàs el sacrament del baptisme. Quan el seu pare anar a la torre, ella li digué que les tres finestres simbolitzaven el Pare, el Fill i l'Esperit Sant, que il·luminaven la seva ànima. El pare de Bàrbara s'enfada moltíssim i la va perseguir fins que la va executar amb una espassa al mateix temps que fou fulminada per un llamp. Es per aquest motiu que Santa Bàrbara és invocada contra les morts imprevistes o ràpides; se la recorda quan hi ha tempestes, sobretot si van acompanyades d'abundant aparell elèctric. Santa Bàrbara és la patrona, entre d'altres, dels artillers, picapedres, miners i pirotècnics.

El pelicà juntament amb el lleó foren els animals que més sovint eren col.locats als medallons de les creus de terme com a símbol del sacrifici de Crist a la creu i de la resurrecció. La versió popular del pelicà conta com aquesta au descobreix als seus fills morts degut a les carícies de la mare; llavors desesperat s'obri el pit i de la sang els ressuscita. San Isidre en les seves Etimologies descriu al propi pelicà com un assassí dels seus fills als quals plora durant tres dies i després ferint-se a si mateix al pit, els torna a la vida ; el sacrifici del pelicà per tornar a la vida als seus fills per mitjà de la sang, ha fet que es convertís en el símbol de la Redempció de Crist i de la Caritat. El pes de la bossa que el pelicà porta davall el coll produeix l'impressió de que coloca el bec contra el seu pit i d'aquí la llegenda que li ha valgut l'honor de ser considerat com a màrtir paternal e imatge de Crist i del seu sacrifici. En referència a l'estat de conservació i ubicació d'aquesta creu de terme, cal qualificar-lo de molt deficient.

La creu presenta un greu erosió i múltiples mutilacions, com per exemple al cos de Jesucrist; fa urgent una neteja, consolidació i reposició de les parts afectades. La idoneïtat de la seva ubicació es també molt deficient per trobar-se encastada al mur sense deixar veure el revers a més d'estar situada en un lloc amb molt de trànsit.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb